Càstig o Conseqüència

10.10.2018

Com a pares, és important aprendre a establir límits. Aquests aporten seguretat tant física, com emocional. Però què passa quan hem establert una norma, un límit i no es respecta?

Tenir clar que passarà quan es sobrepassa un límit i saber com establir conseqüències és igual d'important.

Avui compartim una informació que ens pot resultar útil en moltes ocasions.

Hem de saber que el càstig és una imposició i la conseqüència és el resultat natural de les nostres accions.

Sovint quan els nens passen un límit, imposem càstigs que poc tenen a veure amb allò que ha passat. Aquestes accions sovint no funcionen o fins i tot augmenten el malestar.

També tenim l'opció d'utilitzar el criteri de la conseqüència. Optar per substituir el càstig per acompanyar al nen a que assumeixi les conseqüències lògiques dels seus actes, és educar-lo en la responsabilitat personal. D'altra banda els iniciem en un aprenentatge natural i necessari.

Podem distingir entre les conseqüències naturals i les lògiques:

Naturals: Són el resultat directe d'un error. L'exemple més clar és que si toques el foc, et cremes. Aquesta conseqüència és un mestre molt clar i immediat que ensenya que tocar el foc és dolorós i poc recomanable.

Lògiques: Acostumen a ser les que decidim els propis pares i que són el resultat lògic de la conducta anterior. Si toca fer la feina escolar i el nen/nena està fent una altra cosa, la conseqüència lògica és que no tindrà prou temps per veure la seva sèrie favorita, disposar de la seva estona de joc lliure o d'estar amb els amics, fins que no acabi les seves responsabilitats.

En aquest cas deixem de ser la persona que imposa càstigs per passar a ensenyar als nens que totes les seves decisions generen un resultat. Que tot i que no els hi agradi, són els resultats de les seves decisions i accions, i per tant és la seva responsabilitat assumir-los.

Aquest criteri implica aprendre a gestionar les conseqüències amb destresa, així com la paciència i la capacitat d'acompanyament inherent a la tasca de ser pares.

En tot cas, és un criteri que ens apropa a la maduresa i la responsabilitat personal.


Nàdia Garcia Montero

http:/www.instituteduca.com

Telèfon: 860325